by Celler Cooperatiu | 6 nov., 2020 | 100_cat, blog_cat, garnatxaroja-cat, videlcentenari_cat
Captivats per la qualitat de la garnatxa roja, i amb l’afany de donar a conèixer aquesta varietat amb tan poca presència a la comarca, fa uns anys, des del Celler Cooperatiu, vam apostar per fer-ne un vi per a postres o d’aperitiu, el monovarietal de garnatxa roja “Dolç Natural Castell de Siurana”, que obté la seva dolçor del raïm veremat al punt òptim de maduració.
I arribats a la celebració del centenari del nostre celler, vam decidir d’aprofitar l’excepcionalitat d’aquesta varietat per fer-ne un vi també singular que ens permetés posar en valor els mètodes d’elaboració tradicionals. Així doncs, la collita 2018 de garnatxa roja es va dedicar exclusivament a elaborar el “Vi del Centenari”, un vi inspirat en els que es trobaven fa uns anys a tots els cellers del poble, amb tonalitats ataronjades i amb una lleugera evolució i oxidació. Un vi per al record.
I ara per donar-la a conèixer una mica més, hem editat un fulletó divulgatiu sobre aquesta varietat de raïm i en posarem 10.000 exemplars a disposició de punts d’informació i visitants de la zona.
by Celler Cooperatiu | 17 nov., 2014 | 8c+-cat, blog_cat
NOM DEL VI: “7c+”
CARACTERÍSTIQUES
Es tracta d’un vi negre elaborat a partir d’un 60% de Garnatxa peluda, concretament una Garnatxa peluda vella, situada a la partida de les Parellades, la part més freda de Cornudella, veremada a finals d’Octubre. Aquesta Garnatxa, ben concentrada, fresca i mineral, ha estat durant 16 mesos en dipòsit amb les mares fines, sense tenir contacte amb l’oxigen, per mantenir-ne la frescor, la mineralitat i la joventut. Al mateix temps, les mares ajuden a fer-la més golosa i sedosa.
D’altra banda, el 40% restant és d’una Carinyena vella provinent de la finca del Mas d’en Salvat, probablement la Carinyena més alta que existeix a Catalunya, veremada a primers de Novembre. És una Carinyena elèctrica, amb molt de color i una acidesa fora del comú que ha fet que pugui romandre durant 26 mesos en botes velles, a fi de no emmascarar la puresa del vi.
NOTA DE CATA
Té un color amb una capa mitja i un ribet violaci, que denota encara joventut.
La complexitat en nas i frescor són elevades i ens apareix molt la mineralitat pròpia del terreny al primer moment i després surten combinacions de fruites vermelles i negres, combinades amb notes florals com roses, violetes i lleugers tocs de caramels balsàmics.
En boca denota una finura i elegància pròpia d’un gran vi, amb una acidesa marcada típica de la nostra vila, que li dona un caràcter i una llargada considerable.
by Celler Cooperatiu | 21 febr., 2014 | blog_cat, troies_blanc, troies-rosat
Aquests dies estem preparant el cupatge del vi blanc, que combina tres dipòsits de diferents varietats. Un cop l’haguem qualificat, procedirem a embotellar-lo.
Quant a al vi rosat, trigarem uns dies més a qualificar-lo i embotellar-lo, ja que en aquests moments encara està envellint amb les seves pròpies mares.
Pel que fa a Les Troies blanc, cal dir que és un vi elaborat a partir de les varietats de Macabeu, Garnatxa Roja i una mica també de la varietat local Planta Bona. Hem elaborat quatre dipòsits diferents amb raïms d’aquestes varietats provinents de diferents finques, raïms que es van anar collint segons anaven madurant.
Al final de la fermentació tots els dipòsits es van trasbalsar per eliminar les mares grosses. Durant quatre mesos hem conservat les mares fines i, durant tot aquest període, les hem anat remenant dos cops per setmana, amb l’objectiu de millorar la seva estructura en boca i aconseguir mantenir els aromes propis de la fermentació. Després d’un seguiment exhaustiu degustant els diferents dipòsits, hem decidit quedar-nos amb els dipòsits 1, 2 i 3.
El cupatge final ha acabat sent el següent: un 60 % del dipòsit 3 (que és el que ens dóna més greixositat en boca i elegància en nas, sobretot un toc mineral), un 35 % del dipòsit 2 (que, complementant-se molt bé amb l’anterior, li dóna sobretot notes cítriques i fresques) i un 5 % del dipòsit 1 (que li aporta un toc d’explosivitat i exòtic, amb notes de maracujà i préssec groc i, a més, li aporta també l’arrodoniment final que li falta a al cupatge).
Quant a Les Troies rosat, cal dir que l’hem elaborat a partir d’una tina de Garnatxa i una de Carinyena. La durada de la maceració ve determinada per la tonalitat del color que vols aconseguir: el most de la carinyena el vam sangrar a les 15 hores i el de la garnatxa a les 24h. Un cop sangrades vam mantenir-les en contacte amb els fangs durant 3 dies a temperatura molt baixa. Seguidament vam separar els fangs i vam posar en marxa la fermentació a 12 ºC per preservar tots els aromes fruitats. Un cop acabada la fermentació, vam trasbalsar les tines eliminant les mares grosses i mantenint les fines, agitant-les dos vegades a la setmana durant quatre mesos. El cupatge final acabarà sent d’un 60% de Garnatxa i un 40% de Carinyena.
by Celler Cooperatiu | 7 nov., 2013 | blog_cat
Aquests dies hem acabat de veremar les vinyes ubicades a les zones més tardanes. Un cop acabada la campanya és moment de fer una primera valoració i anàlisi de l’anyada.
Les previsions apuntaven que la verema d’enguany seria de bona qualitat, i així ho ha estat. Si bé és cert que hem entrat menys quantitat de raïm que altres anys, cal dir que alhora hem aconseguit més graduació, més acidesa i, per tant, més qualitat.
El retardament important que ha sofert la verema aquesta temporada és potser la característica més destacable. L’hivern fred que hem passat ha endarrerit el brot; les precipitacions de la primavera han contribuït al bon creixement de la vegetació; i l’estiu moderat, sense ser excessivament calorós, ha permès que el fruit no sigui molt gran i hagi madurat correctament. Correctament, però molt tard. Hem tingut un any plujós, més fred, amb una primavera més llarga, no gaire calor a l’estiu… Tot això ha fet que les brotacions hagin estat més tardanes..
El mal temps ha portat també malalties a les fulles. Les pluges han portat, sobretot, mildiu, que ha afectat bàsicament a la garnatxa, una varietat molt sensible. La xafogor de l’estiu i la humitat han portat, també, cendrosa, que ha afectat sobretot a la carinyena i al macabeu. Cal dir que hem tingut un atac important de cendrosa durant tot l’estiu. Una de les pors que teníem a principi de temporada era que el raïm arribés podrit. La cendrosa bada el gra i per allí entren els fongs i llavors es podreix. Per sort, al setembre va parar de ploure i va fer calor, i això va fer que es girés la truita. La campanya va donar la volta i la qualitat del raïm va ser la desitjada.
Aquí a Cornudella sempre som els últims en veremar de la D.O. Montsant, però enguany hem anat més tard que mai precisament per aquestes maduracions més lentes dels fruits.
No vam començar a entrar el blanc fins el dijous 10 d’octubre. Vam començar veremant les varietats blanques de macabeu, garnatxa roja i “planta bona”, que és una varietat local. La valoració que en fem és molt positiva. El raïm ha entrat força bé pel que fa a maduració. En aquests moments està acabant de fermentar i, per la poca calor que ha fet, augurem que ens donarà vins frescos i aromàtics.
La verema dels negres la vam començar una setmana més tard, concretament el dimecres 16 d’octubre. Primer vam començar entrant el raïm de les zones més baixes del poble, segons maduració. Els graus que hem aconseguit al final han sigut més alts del que ens pensàvem. Hem aconseguit més acidesa que en anyades normals. Amb els vins negres la maduració de les pells ha de ser la correcta. L’estat de maduració del fruit ha estat l’òptim i això repercutirà en l’acidesa dels vins que n’obtindrem. Si bé és cert que a les parts més altes del poble hi ha hagut una millor pol·linització, a les parts baixes hi ha hagut una mala floració de la garnatxa, una varietat molt sensible a la “brima o escarriat” com ho coneixem aquí. És per això que enguany hem tingut una producció més baixa de garnatxa negra.
A més a més, cal dir que cap a mitjans d’octubre, i també a les zones més baixes del poble, va aparèixer el cuc del raïm, és a dir, la lobesia brotana. Es tracta d’un cuc que forada el raïm i per culpa d’aquests forats, els fongs poden fer-lo malbé. Això va fer accelerar la verema, ens va fer córrer. Al final, la incidència d’aquesta plaga ha estat, però, minoritària. No ha acabat influint en l’estat sanitari del fruit.
Hem acabat veremant les zones més altes, que són les més tardanes. L’últim dia que vam entrar raïm va ser el dimarts 29 d’octubre. L’última finca veremada ha estat una finca de garnatxa selecció especial, de la qual tenim dues tines de 1500 litres que estan fermentant a poc a poc degut a l’alta graduació que tenen. Esperem que no es parin!
