L’Edifici
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
El Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant està considerat una de les “Catedrals del Vi” que van erigir-se al territori català, i molt especialment a la província de Tarragona, entre els anys 1910 i 1920. Aquests cellers van ser una de les representacions més clares del modernisme i el noucentisme a les zones rurals. L’arquitectura al servei de la pagesia. Els principals arquitectes d’aquests cellers van ser Pere Domènech i Roura (fill de Lluís Domènech i Montaner) i Cèsar Martinell (deixeble d’Antoni Gaudí).
Cèsar Martinell (1888-1973) va pensar, per a Cornudella i per a molts altres pobles, un celler del tot racional i innovador. Un edifici complet amb una gran espectacularitat arquitectònica i a la vegada una enorme funcionalitat.
A la façana principal destaquem la pedra autòctona, el maó com a element decoratiu –no només constructiu –, quatre obertures baixes de ventilació, l’obertura de mig punt i la magnífica zona superior amb vuit finestres romboïdals a cada costat i tres de centrals separades per pilastres de maó, que a la part superior formen una gelosia de maó vist i decorada amb rajola vidriada policromada.
L’edifici consta d’una nau central coronada amb una coberta encavallada a dues aigües construïda amb bigues de fusta i recoberta amb la tradicional teula àrab. La nau es pot dividir en dues grans plantes on es troben els dos nivells de tines. Les tines es distribueixen, en cadascuna de les plantes, en fileres de set. En total vint-i-vuit tines de formigó són les que integren el projecte original de Martinell, catorze a cada planta. Com a peculiaritat d’aquest celler destaca la forma pseudorectangular de les tines del nivell superior.
A la planta inferior les tines són cilíndriques i es troben situades al centre de la nau. S’hi accedeix per uns passadissos laterals coberts amb arcs parabòlics o gaudinians que arranquen des de terra. Aquests arcs i la volta catalana que els separa són els que suporten el pes de les tines superiors.
Convé destacar aquí també les parts més importants d’una arquitectura molt funcional. En primer lloc, les obertures de ventilació, per tal que es puguin expulsar els gasos nocius produïts amb la fermentació i també perquè aquesta es doni a la temperatura idònia. I finalment, l’enginy de fer que la major part dels processos es realitzin per decantació, és a dir, per gravetat.
