EXTRA OBERTURA DEL CENTENARI: DISCURS DE MARIA GOMIS
El passat 24 de novembre d’entre els parlaments que van configurar l’acte, Maria Gomis (Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Cornudella) va dedicar-nos aquestes paraules:
Delegat del Govern, Director de Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, Alcalde, President del Celler Cooperatiu, Regidors i regidores, cornudellencs i cornudellenques:
Avui és un dia molt especial ja que celebrem l’acte d’obertura del centenari del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant. Un edifici modernista dissenyat per Cèsar Martinell i considerat com una de les Catedrals del Vi.
Podríem estar hores parlant d’aquest edifici…
• Podríem parlar de la seva majestuositat arquitectònica, d’aquesta semblança amb els temples religiosos, i d’aquí a que l’escriptor Àngel Guimerà els anomenaria les “Catedrals del Vi”.
• De la importància que tenen aquestes Catedrals del Vi dintre el nostre patrimoni.
• Del precís equilibri que aconsegueix Cèsar Martinell entre la Utilitat, l’Economia i la Estètica.
• De la simplicitat dels materials, a la recerca d’una construcció econòmicament sostenible, senzill de dir ara, però van ser uns pioners en la seva època.
Però de totes aquestes característiques m’agradaria destacar aquelles que no es veuen a simple vista… que no es veuen, però hi són molt presents.
Les Catedrals del Vi són el resultat de la resposta a una crisi sense precedents. La crisi de la fil·loxera. Després d’arruïnar la vinya francesa i escampar-se per gairebé tot Europa, l’insecte de la fil·loxera va aparèixer per primera vegada el 1879 a l’Empordà i el 1892 ja la teníem a les portes de casa nostra. Les famílies van veure com aquest petit insecte arrasava les seves vinyes, la gent fugia cap a les ciutats… tocaven fons econòmic i també anímic. La fil·loxera a més fou un desastre social sense precedents.
Amb aquest panorama de desolació i crisi, neixen les Catedrals del Vi, i entre d’elles també la nostra, la de Cornudella. I es que diuen que la unió fa la força, i això segur que és el que van pensar els cornudellencs i cornudellenques que van decidir quedar-se i fer front a aquestes dificultats, i ho van fer cooperant, ajudant-se entre ells.
La recuperació per mitjà del cooperativisme va suposar un autèntic revulsiu per a l’autoestima, i els productors ho van voler posar de manifest encarregant autèntics temples del vi. I és quan el 1919 a partir de la iniciativa de la Secció vinícola del Sindicato Agrícola y Caja Rural de Ahorros y Préstamos del Priorato, es comença a construir aquest meravellós Celler Cooperatiu. Eren temps difícils, i els recursos eren escassos… això va fer que tots els cornudellencs i cornudellenques posesin de la seva part, i que molts pagesos quan tornaven del tros contribuïssin a la construcció del celler.
100 anys es diuen molt fàcilment… però son molts els moments de dificultat que ha atravessat el Celler Cooperatiu, però que tot i això sempre s’ha sapigut adaptar als nous temps.
M’agradaria veure la cara que farien els pagesos de principis de segle XX si els expliquéssim que es això del enoturisme, que el vi pot fer olor de cítrics, fruites del bosc, o cafè i xocolata! I que fins i tot alguns visitants ara es dediquen a pagar perquè els prenguis a vermar! Segur que es posarien a riure… però estarien contents de que 100 anys després el Celler manté la seva essència, que d’aquí en continua sortint un vi boníssim, que visitants d’arreu aprecien la seva bellesa arquitectònica i que el Celler continua sent un referent al nostre poble.
I de tot cor vull felicitar el Celler Cooperatiu i tota la gent que ha tirat endavant aquest projecte. Sense tots vosaltres, avui no seriem aquí… perquè al final vosaltres sou l’essència d’aquest Celler.
Finalment, m’agradaria acabar aquest parlament recordant que des de sempre els catalans i les catalanes de les necessitats n’hem fet virtut. I que amb cooperativisme, unitat, coratge, empenta i esforç els brots tornaran a rebrotar dels nostres ceps, i no els aturarà ni mil i una plagues de fil·loxera.
