Acaba la verema 2026
Verema 2026: calor, intensitat i una collita que torna a posar a prova la fortalesa de la vinya
Calor, grau i intensitat. Són tres paraules amb què Jordi Rovira, l’enòleg del Celler, resumeix una Verema 2026 que difícilment oblidarem. Una campanya exigent, marcada per les altes temperatures, però que també ha permès recuperar producció i que deixa al celler vins i microvinificacions que ja comencen a generar expectatives.
La història d’aquesta verema, però, comença molts mesos abans. Després de diversos anys de sequera, les pluges de l’hivern van retornar a la terra una reserva d’aigua que acabaria sent decisiva.
«Feia quatre anys que no vèiem aquesta acumulació d’aigua i d’humitat al sòl», explica en Jordi. Les vinyes van respondre amb força i durant la floració tot apuntava cap a una producció important. El paisatge també ho evidenciava: les vinyes recuperaven un verd que feia temps que no vèiem.
Un estiu que ho va tornar a posar tot al límit
L’arribada de l’estiu va canviar l’escenari. Les onades de calor persistents de juliol i agost van sotmetre els ceps a un fort estrès. I quan semblava que la vinya havia aconseguit superar el pitjor, els primers dies de setembre van tornar a portar temperatures pròximes als 40 °C.
Aquesta calor va accelerar extraordinàriament la maduració i va concentrar l’entrada del raïm. La verema va començar aproximadament una setmana abans que l’any anterior i els primers dies van arribar al celler entre 5.000 i 8.000 quilos diaris.
Les temperatures també han condicionat el perfil del raïm. La deshidratació del gra provoca una ràpida concentració dels sucres i, per tant, un augment del grau, mentre altres components necessiten més temps per completar la seva maduració.
Tot plegat ha fet d’aquesta una verema especialment exigent, tant a la vinya com al celler, amb fermentacions que també han requerit molta atenció.
Cornudella de Montsant, l’altitud i una orografia que marca diferències
Una vegada més, l’altitud de Cornudella de Montsant ha jugat a favor de les nostres vinyes. Mentre en altres zones més càlides de la comarca va ser necessari avançar considerablement la collita, aquí les condicions més fresques van permetre aguantar uns dies més.
Però la Verema 2026 també ha evidenciat fins a quin punt cada finca és diferent.
Les zones més baixes i fondes, amb una major capacitat per conservar la humitat, han resistit millor. En canvi, algunes parcel·les situades a més altitud però amb orientacions especialment exposades al sol han patit considerablement més.
És una demostració de la complexitat del nostre paisatge: altitud, orientació, sòl i capacitat de conservar la humitat poden provocar comportaments molt diferents en vinyes separades per poca distància.
Malgrat les dificultats, la producció global s’ha recuperat. S’estima que les finques han produït, en conjunt, entre un 20 i un 25% més que l’any passat.
A més, la manca de precipitacions des de la primavera ha tingut una contrapartida positiva: el raïm ha arribat en molt bon estat sanitari, sense problemes destacables de míldiu, oïdi o botritis.
Carinyena i garnatxa roja, dues de les sorpreses
Aquesta verema han sorprès especialment dues varietats: la carinyena i la garnatxa roja.
La carinyena, de maduració més tardana, ha evolucionat especialment bé i ha arribat al celler amb molt bones sensacions pel que fa a maduració, grau, aromes i gust. També la garnatxa roja ha ofert resultats molt interessants.
Precisament la major disponibilitat de garnatxa roja ha permès continuar experimentant. Entre les elaboracions d’aquesta verema hi ha una maceració carbònica 100% garnatxa roja, a més de noves maneres de treballar algunes partides de garnatxa negra.
Al celler continuem apostant per les microvinificacions per parcel·les i varietats. I ja hi ha elaboracions que «apunten maneres»: carinyenes, garnatxa roja, macabeus i les diferents garnatxes estan despertant expectatives mentre continuen el seu camí.
En Jordi defineix l’anyada 2026 amb dues paraules: «càlida i voluminosa». Uns vins que seran necessàriament el reflex de l’any que hem viscut. Els blancs probablement mostraran menys acidesa i frescor que en altres collites, però guanyaran volum i expressaran altres perfils aromàtics, amb una fruita més madura.
Quinze hores de verema… i una vinya que torna
Darrere de cada collita també hi ha moltes hores de feina. En els dies més intensos, les jornades al celler han arribat a les 15 o 17 hores, combinant la recepció dels tractors amb premsades, remuntats, seguiment de fermentacions i totes les tasques pròpies d’un celler en plena verema.
Però entre tanta intensitat, aquest any també ens deixa una història especialment bonica.
Una finca familiar que antigament havia aportat una quantitat important de raïm a la Cooperativa va acabar quedant abandonada. Ara, una nova generació de la família l’ha recuperada i n’ha replantat tres hectàrees, amb voluntat de continuar creixent. Aquest 2026, amb els ceps encara molt joves, el seu raïm ha tornat a entrar al Celler Cooperatiu.
Potser aquesta història resumeix millor que cap altra què significa una verema en una cooperativa centenària.
Quan preguntem a Jordi què representa continuar veremant després de més de cent anys, la resposta és clara: «resiliència i aguantar». Guerres, dictadures, sequeres, transformacions socials i, ara, una profunda crisi del sector del vi. I malgrat tot, cada setembre els tractors tornen a travessar les portes del Celler, i amb aquesta, tanquem la VEREMA 105.
La Verema 2026 torna a demostrar la fortalesa i la resiliència d’un projecte que fa més d’un segle que transforma el fruit de les nostres vinyes en futur.
