Del Pirineu al mar: el camí de tornada d’una transhumància plena d’històries

Des de les pastures de la Cerdanya fins al Mediterrani, el ramat de l’Associació Manou ha recorregut els antics camins ramaders de Catalunya. Setmanes de muntanyes, pobles, tempestes, trobades i moltes anècdotes que ens expliquen, de la mà del pastor Ricard Obradors, la realitat d’un ofici que continua ben viu. Una aventura que hem seguit des del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant a través del projecte VINS DE PASTURA.

De la Cerdanya a la Catalunya Nord, buscant les millors pastures

El 22 d’agost, el ramat deixava enrere les pastures d’estiu de Fontanals de Cerdanya per emprendre el llarg camí de baixada. Després de setmanes gaudint de l’herba fresca del Pirineu, tocava tornar a caminar. En Ricard Obradors i en Dani, els pastors de l’Associació Manou, començaven una nova aventura que els havia de portar fins a la costa mediterrània.

Les primeres jornades els van conduir cap a la Catalunya Nord, passant per la Guingueta d’Ix, Bolquera i el coll de la Quillana. El paisatge era espectacular, amb grans prats de muntanya, cavalls i vaques pasturant en llibertat i petits pobles que semblaven aturats en el temps.

Però la muntanya també sap recordar qui mana. A prop de Bolquera, una forta pedregada els va sorprendre just abans d’arribar al lloc on havien de passar la nit. Aquell mateix dia, el pas de la Vuelta ciclista havia complicat encara més el recorregut, amb una carretera tallada que havien de travessar amb el ramat.

Finalment van arribar xops de cap a peus, però amb totes les cabres a lloc. Una d’aquelles jornades que difícilment s’obliden.

Santsà i les Bulloses: el paradís de les pastures d’alta muntanya

Si hi ha una etapa que en Ricard recorda amb especial estima és la dels grans paisatges de la Catalunya Nord. Al Pla de l’Orri, a Santsà, el ramat va trobar unes pastures extraordinàries, envoltades de muntanyes i amb unes nits que ja obligaven a dormir ben abrigats.

Allí també van viure una de les experiències més boniques del viatge: l’acollida dels pastors i veïns del poble. Van compartir una jornada de munyida, elaboració de formatge i converses sobre la ramaderia, amb la participació de l’alcalde i diversos ramaders de la zona. No hi va faltar un bon dinar amb productes locals, entre els quals un paté de senglar casolà que en Ricard encara recorda entusiasmat.

Després arribarien Matamala i les Bulloses, als peus del Carlit. El camí vorejant el llac de Matamala i pujant entre boscos, rius i pistes d’esquí va ser, segons en Ricard, un dels trams més bonics de tota la transhumància.

A les Bulloses, el ramat va passar uns dies aprofitant unes pastures especialment abundants. L’alimentació de les cabres canviava amb l’altitud i també ho feia la llet. El resultat eren uns formatges que, segons els pastors, tenien un gust extraordinari.

I és que aquesta és una de les grans singularitats de la ramaderia extensiva: els animals s’alimenten d’allò que ofereix cada paisatge i cada estació. Igual que passa amb els vins de la DO Montsant, el territori acaba deixant la seva empremta en el producte.

Del fred del Pirineu a la calor del Ripollès

El camí de baixada va continuar per Angostrina i Llívia, on els pastors van tornar a trobar la complicitat de ramaders locals. Però no tot van ser paisatges idíl·lics.

Travessar els petits aiguamolls de muntanya amb els rucs i cavalls carregats podia convertir-se en una autèntica aventura. Els animals es resistien a passar pels ponts de fusta i, quan intentaven travessar pel fang, sovint quedaven atrapats.

A Llívia, en Ricard també va protagonitzar una petita anècdota vinculada directament al nostre celler. Durant una de les sortides a pasturar va recollir una bona quantitat d’artemisa, una planta aromàtica tradicionalment relacionada amb l’elaboració del vermut. La seva intenció era fer-la arribar a Cornudella perquè poguéssim experimentar amb el Vermut de la Cooperativa. Malauradament, una distracció va fer que les plantes quedessin oblidades dins d’una bossa i s’acabessin florint.

Una llàstima, però també una mostra de com el projecte VINS DE PASTURA continua generant petites complicitats entre els pastors, el paisatge i els productes del nostre celler.

Des de Fontanals de Cerdanya, el ramat va afrontar algunes de les etapes més exigents, travessant la zona de la Molina i el pla d’Anyella, per continuar cap al Berguedà i el Ripollès, passant per les Llosses.

El canvi de paisatge també es notava en la temperatura. Després de setmanes de nits fredes, jaquetes de plomes i gorros, tornaven els pantalons curts i els dies de calor.

Quan els camins ramaders travessen les ciutats

A mesura que el ramat avançava cap al sud, les grans pastures de muntanya anaven deixant pas a camps de conreu, carreteres i nuclis urbans.

A Avinyó, on van rebre la visita de la trompetista Alba Careta, el paisatge començava a canviar. Tornaven a aparèixer les vinyes i les oliveres. Era el retorn cap a una Catalunya agrícola que ens resulta molt familiar des del Priorat.

Però una de les experiències més intenses encara havia d’arribar: travessar Manresa.

El Camí Ramader de Marina passa pel centre de la ciutat i el ramat va recórrer els carrers acompanyat d’autoritats municipals i d’una multitud de persones que volien veure les cabres.

Per als espectadors era una festa. Per als pastors, un bon maldecap.

En Ricard recorda especialment l’estrès de conduir els animals entre tanta gent, amb nens cridant, vehicles i una màquina que anava recollint els excrements del ramat.

Malgrat tot, l’estada a Manresa també va permetre compartir la transhumància amb els més petits, amb activitats escolars, tallers de munyida i elaboració de formatges.

Aquest vessant divulgatiu és una part essencial del viatge. La transhumància no només manté oberts els camins ramaders: també permet explicar a les noves generacions d’on venen els aliments i quina feina fan els pastors per conservar el paisatge.

Montserrat, pastors i una bona taula

Després de l’enrenou de Manresa, els pastors van decidir avançar la sortida i buscar un indret més tranquil. La destinació va ser casa del Joan, un pastor de la zona amb qui ja havien compartit altres experiències.

Allí van retrobar la calma, les bones pastures i, sobretot, el plaer de compartir una taula amb altres pastors i amics.

Són moments com aquests els que donen sentit al projecte VINS DE PASTURA. Perquè darrere de cada etapa hi ha persones que obren les portes de casa seva, comparteixen experiències i ajuden a mantenir viu un ofici que forma part de la nostra història.

Una taula, un bon formatge artesà i una copa d’El Codolar o de Castell de Siurana són també una manera d’explicar aquest territori. Els vins de la DO Montsant i els productes de la ramaderia extensiva neixen de paisatges diferents, però comparteixen una mateixa essència: el treball de les persones que els cuiden.

Després de deixar enrere Montserrat, el ramat va continuar cap als Hostalets de Pierola i Cabrera d’Anoia, abans d’endinsar-se al Penedès, on el paisatge i les condicions del camí tornarien a canviar radicalment.

El Penedès: pluja, carreteres i poques pastures

Si el Pirineu havia ofert grans prats i abundància d’aliment, el pas pel Penedès va posar a prova la capacitat d’adaptació dels pastors.

Les pastures eren cada vegada més escasses, els camins sovint coincidien amb carreteres i calia vigilar constantment que les cabres no entressin als camps, les vinyes, els horts o les oliveres.

A tot això s’hi van afegir uns dies de pluges molt intenses.

A Cabrera d’Anoia i les Cabanyes, els aiguats van complicar les jornades. I a Santa Margarida i els Monjos, on estava prevista una fira de transhumància, la situació va obligar a buscar aixopluc d’urgència.

Primer van comptar amb l’ajuda de l’ADF i l’Ajuntament, que els van facilitar espais per protegir-se de la pluja. Posteriorment, el ramat es va instal·lar temporalment a prop de la cimentera d’Uniland.

El contrast amb els paisatges del Pirineu difícilment podia ser més gran. En lloc del silenci de la muntanya, el soroll constant de la maquinària industrial. En lloc dels grans prats, un entorn de ciment i infraestructures.

Però en aquells moments, trobar un lloc sec per als animals era més important que qualsevol altra cosa.

Després de dies de pluja i cansament, segur que un moment de calma, a aixopluc i gaudint d’una copa d’El Codolar, hauria estat la millor recompensa.

Canyelles i el mar a l’horitzó

La següent parada va ser Canyelles, on en Jaume, membre de l’ADF, els va acollir a la seva finca. Finalment tornaven a disposar de bones pastures, un espai tranquil i aixopluc tant per als animals com per als pastors.

I, després de tants dies de pluja, tornava a sortir el sol.

Des de Canyelles, el ramat emprenia el camí cap a Vilanova i la Geltrú. Al fons ja es podia veure el mar Mediterrani.

Era el senyal que aquella gran aventura s’acostava al final.

Quedava travessar Vilanova i continuar cap a Cubelles, Cunit i la zona de Calafell, completant així el recorregut previst pels pastors en aquesta baixada del Pirineu cap al litoral.

El Camí Ramader de Marina, que històricament connecta la Cerdanya amb el litoral de Vilanova i la Geltrú, havia tornat a ser escenari d’una transhumància viva, amb els mateixos reptes que sempre han acompanyat els pastors i amb d’altres de nous, propis del nostre temps.

Després de tantes setmanes de caminar, de tempestes, de paisatges extraordinaris i de trobades inesperades, el mar ja era a tocar.

VINS DE PASTURA: molt més que un camí

Aquesta transhumància ens ha tornat a demostrar que els camins ramaders són molt més que antigues vies de pas. Són corredors que connecten territoris, persones, oficis i maneres de viure.

Des del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant hem volgut acompanyar aquest viatge amb el projecte VINS DE PASTURA, impulsat conjuntament amb l’Associació Manou, perquè creiem que els pastors i els viticultors compartim una responsabilitat: mantenir viu el paisatge.

El Codolar, el vi que hem escollit com a emblema d’aquest projecte, representa precisament aquest vincle amb la terra. El seu nom fa referència als còdols que formen part dels nostres paisatges de vinya. Un vi de garnatxa i carinyena que, al llarg de la transhumància, ens ha ajudat a explicar la relació entre el territori, la pagesia i la ramaderia extensiva.

Al seu costat, els vins Castell de Siurana i altres productes tradicionals del celler, com la Mistela de la Cooperativa, ens permeten continuar compartint aquesta cultura gastronòmica en què el vi, els formatges artesans i els productes de proximitat tenen tant a explicar.

Perquè darrere d’una copa de vi hi ha vinyes, pagesos, història i paisatge. I darrere d’un formatge artesà hi ha ramats, pastors, pastures i moltes hores de feina.

La transhumància ens recorda que tot està connectat.

Cuidar els camins és cuidar les pastures. Cuidar les pastures és cuidar el paisatge. I cuidar el paisatge és preservar el territori que dona vida als nostres vins.

Aquesta és l’essència de VINS DE PASTURA. I és la història que volem continuar explicant, camí a camí i copa a copa.

Descobreix el projecte VINS DE PASTURA i acompanya’ns en aquesta aventura que uneix el món del vi, la transhumància i la conservació del paisatge.